COMPROMÍS AMB LA MEVA GENERACIÓ

Visc en parella amb la Montse. No estem casats i de moment no tenim fills. En tindrem, esperem. Però al nostre voltant, els amics i amigues emparellats i amb fills ens parlen dels problemes del temps que no tenen, de les dificultats per accedir a guarderies i de la migradesa dels ajuts familiars. I també és clar, de l’escola, de les ganes d’escollir una bona escola per educar els seus fills.

I altres ens parlen de l’amor que ja no és per a tota la vida i del què passa amb els fills i el tornar a començar.

Busquem, més que mai, aquella relació que ens faci feliços i que ens permeti realitzar-nos com a individus. I no és fàcil. Algú ha dit que avui viure en parella té a veure sobretot amb fer compatibles dues biografies que es volen plenes.

Es necessita una política de família adequada a aquests nous temps, que posi l’accent en la inversió que suposen els fills, que ajudi als pares en serveis i ajuts i que ens doni a tots més temps per estar amb la família. La racionalització dels horaris de feina és el gran objectiu que haurem d’encarar la propera legislatura.

Malgrat aquells que ens volen fer sentir culpables, la família avui està ben viva. Una família, de ben segur i en molts sentits, “reinventada” per nosaltres.