Quan feia COU, cap allà l’any 1982, vaig prendre la decisió de parlar sempre en català amb els meus interlocutors. Em vaig creure allò del bilingüisme passiu. I ho continuo practicant. La veritat, és que mai he tingut problemes amb ningú.
El català depèn molt dels catalanoparlants. Sense gent que parli català, no hi ha futur per a la llengua. Per a les persones que arriben a Catalunya en aquests darrers anys, la pitjor actitud que podem tenir és adreçar-nos a ells amb castellà pel sol fet de ser estrangers o semblar-ho. Hi ha moltes coses que no depenen de les lleis de normalització. Depenen de nosaltres. Per això sóc soci d’ Omnium Cultural i de la Plataforma per la Llengua.
Però ens calen polítiques . És clar que sí. També a Madrid. Hi ha prop de 170 normatives de rang estatal que discriminen i menystenen el català, en el conjunt de l’Estat, a Catalunya, a la Unió Europea. I cal que les canviem. Només cal mirar com altres estats democràtics d’Europa (Suïssa, Bèlgica, Finlàndia,...) han reconegut en condicions d’igualtat el caràcter multilinguístic de les seves societats. Espanya ho ha de fer.
Em sembla que fou Pla qui digué que sabia que estava al seu país quan saludava amb un “bon dia” i li responien de la mateixa manera. Al País Valencià, a les Illes Balears, a la Catalunya Nord,...ens responen amb un bon dia també. Pels passadissos del Congrés dels Diputats, el català s’escolta pràcticament amb tots els accents, però encara hi ha qui s’entossudeix en negar l’evidència que parlem una mateixa llengua. Cal que ho canviem.
El català depèn molt dels catalanoparlants. Sense gent que parli català, no hi ha futur per a la llengua. Per a les persones que arriben a Catalunya en aquests darrers anys, la pitjor actitud que podem tenir és adreçar-nos a ells amb castellà pel sol fet de ser estrangers o semblar-ho. Hi ha moltes coses que no depenen de les lleis de normalització. Depenen de nosaltres. Per això sóc soci d’ Omnium Cultural i de la Plataforma per la Llengua.
Però ens calen polítiques . És clar que sí. També a Madrid. Hi ha prop de 170 normatives de rang estatal que discriminen i menystenen el català, en el conjunt de l’Estat, a Catalunya, a la Unió Europea. I cal que les canviem. Només cal mirar com altres estats democràtics d’Europa (Suïssa, Bèlgica, Finlàndia,...) han reconegut en condicions d’igualtat el caràcter multilinguístic de les seves societats. Espanya ho ha de fer.
Em sembla que fou Pla qui digué que sabia que estava al seu país quan saludava amb un “bon dia” i li responien de la mateixa manera. Al País Valencià, a les Illes Balears, a la Catalunya Nord,...ens responen amb un bon dia també. Pels passadissos del Congrés dels Diputats, el català s’escolta pràcticament amb tots els accents, però encara hi ha qui s’entossudeix en negar l’evidència que parlem una mateixa llengua. Cal que ho canviem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari