COMPROMÍS AMB EL DRET DE CATALUNYA A DECIDIR



Vaig començar a militar en el nacionalisme català quan tenia 17 anys. Vam fundar, amb una colla, el col·lectiu de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Vilanova i La Geltrú. Eren els temps del post 23-F , de la Loapa, de la Crida a la Solidaritat,....

Em venia de casa i de l’escola. Des de molt petit el sentiment de país ha format part de la meva vida. He viscut l’esclat d’esperança i il·lusió dels primers anys de la democràcia, la lenta recuperació de la consciència col·lectiva, el procés de construcció de l’autogovern. He viscut també les decepcions de molt amics. Especialment en aquests anys de tripartit i de nou Estatut. Massa tacticisme partidari, massa frivolitat, masses esperances frustrades, massa sensació d’estar bloquejats com a país, massa pèrdua de l’autoestima i l’orgull de ser catalans.

Ens cal recuperar la il·lusió en el país i en les nostres possibilitats col·lectives de creure’ns que junts podem fer de Catalunya un país millor, més lliure, més just, més pròsper. El dret a decidir, que és la proposta que els nacionalistes catalans hem llençat en aquests darrers mesos, és l’aposta per creure que depèn de nosaltres canviar l’actual estat de les coses.

0 comentaris: