A vegades m’han preguntat si he promogut iniciatives legislatives perquè algun familiar meu tenia alguna mena de discapacitat. Sempre he respost que no, però a l’escola on vaig estudiar teníem com a companys de classe nens amb discapacitat. Suposo que aleshores, de manera molt intuïtiva, vaig aprendre que totes les persones han de ser tractades amb la mateixa consideració i necessiten tenir les mateixes oportunitats a la vida.
En aquests darrers anys, ha irromput amb força la idea de la Vida Independent com aspiració de la majoria de les persones amb discapacitat. Es tracta de fer possible l’ideal de realització personal, de construir la teva pròpia biografia, de viure la vida des de les teves capacitats i possibilitats, malgrat els límits que la condició de discapacitat imposa. Estudiar, tenir feina, enamorar-se, aportar el millor de tu per a la comunitat en la que vius, és avui l’aspiració de moltes persones amb discapacitat. Tot plegat exigeix polítiques molt robustes i orientades a eradicar els molts obstacles que avui encara pateixen les persones amb discapacitat en la seva vida quotidiana. També, molt acompanyament a les famílies que tenen fills amb discapacitat.
En aquests darrers anys, ha irromput amb força la idea de la Vida Independent com aspiració de la majoria de les persones amb discapacitat. Es tracta de fer possible l’ideal de realització personal, de construir la teva pròpia biografia, de viure la vida des de les teves capacitats i possibilitats, malgrat els límits que la condició de discapacitat imposa. Estudiar, tenir feina, enamorar-se, aportar el millor de tu per a la comunitat en la que vius, és avui l’aspiració de moltes persones amb discapacitat. Tot plegat exigeix polítiques molt robustes i orientades a eradicar els molts obstacles que avui encara pateixen les persones amb discapacitat en la seva vida quotidiana. També, molt acompanyament a les famílies que tenen fills amb discapacitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari